Introducció al poder i privilegis: fonts que donen i queden poder
- Conèixer els diferents tipus de poder i la seva relació amb els privilegis.
- Conèixer els diferents biaixos que aprenem, generadors d’opressions i privilegis.
- Prendre consciència sobre el poder que tenim cada unx i de la nostra capacitat d’impacte.
- Estar més en contacte amb el nostre poder per poder fer-ne un bon ús.
Sobre el poder
A totes les relacions humanes hi ha dinàmiques de poder, per això el poder i el lideratge són temes claus en la gestió dels equips i de les organitzacions.
Alhora, com que no tenim molts referents positius sobre l’ús del poder -o bé no són els que més recordem-, sovint s’associa poder a un mal ús o fins i tot a l’abús, i això fa que visquem en una relació curiosa amb el mateix: ho volem i alhora ho defugim.
Tercer sector: això és reforçat per un tema cultural i identitari.
Importància clau de la mirada feminista i interseccional a l’anàlisi de les dinàmiques de poder.
Per poder entenem la capacitat de generar un impacte i incidir en el nostre entorn. No és una cosa estàtica, sinó dinàmica.
Té una dimensió sociopolítica i històrica (racialització, classe, sexe, història familiar…) i també una dimensió psicològica (com jo em sento i em percebo).
Ex.: Puc tenir molt poder sociopolític amb una sensació interna de poc poder (això pot ser perillós, ja que la persona pot fer servir la seva posició per “inflar” la seva sensació interna de poder)
El poder és un concepte multidimensional i complex. És a dir, no hi ha una persona que té poder i una altra que no té de manera estàtica i absoluta, sinó que les diverses dimensions del poder de cada persona interaccionen constantment i de manera canviant en les nostres relacions.
Julie Diamond al seu llibre “Power: a user’s guide” defineix el poder, utilitzat de manera responsable i eficaç, com:
“l’habilitat d’impactar i influenciar a través de diversos i imprevisibles contextos amb legitimitat, amb cooperació i acord d’Ixs otrxs implícit o explícit, per un bé comú o més gran”
Una pinzellada sobre empoderament feminista
L’empoderament és considerat com el procés d’adquisició de poder en l’àmbit individual i col·lectiu.
És una estratègia que propicia que les persones prenguin el control de les seves vides: estableixin les seves pròpies agendes, col·laborin amb aliadxs en favor d’objectius comuns, desenvolupin habilitats, augmentin la seva confiança en si mateixes i resolguin els seus problemes.
El significat d’apoderament des del feminisme està lligat a la idea que jo soc un subjecte amb agència, que pot guanyar poder en l’àmbit personal i col·lectiu. I, per això, entre altres coses, qüestiona les relacions de poder.
El poder que interessa, diu Mosedale, és el que permet a les dones i altres col·lectius tradicionalment oprimits construir la seva pròpia capacitat per canviar els límits socials que defineixen el que és possible per a elles.
La percepció de poder
Julie Diamond sosté que tendim a identificar-nos amb la manca de poder, ja que, en l’àmbit intern, en moltes ocasions, és més fàcil reconèixer les capacitats de les i els altres que les pròpies.
A més, en l’àmbit extern, reconèixer els privilegis que tenim sovint ens pot fer sentir culpables. No ens volem sentir diferents de la resta, ni sentir que tenim capacitats i privilegis que les altres persones no tenen.
Aquest poder percebut és determinant, ja que afecta la manera com utilitzem el nostre poder → Si no som conscients del poder que tenim i de la nostra capacitat d’impacte, és més fàcil que fem un mal ús.
Això passa molt sovint, pel fet que, quan tenim poder en algun aspecte, podem oblidar-nos que altres persones no i pensar en conseqüència que tothom té la mateixa capacitat, acollida i llibertat que nosaltres, per exemple, per parlar en públic en un grup gran, o per viatjar, o per caminar per la ciutat, o per tenir relacions sexuals amb altres persones, o per donar l’opinió en una reunió…
Un dels grans privilegis de tenir poder és no haver de patir o el no haver patit per un tema, no haver-lo d’afrontar cada dia i no ser conscient del patiment de l’altra banda → Normalització i invisibilització
Per aquesta raó és molt important ser conscient i estar en contacte amb el nostre poder: totes les persones tenim àrees en què tenim i àrees en què no.
Estar en contacte amb el nostre poder no vol dir sobre utilitzar-lo: això ens portaria a abusar-ne. Vol dir prendre consciència del poder extern i fer un bon ús dels privilegis i notar el poder intern, que és transferible a qualsevol situació i context. Vol dir estar en contacte amb la teva personalitat, amb qui ets a cada moment, amb les teves capacitats, talents i experiències.
Cultura, poder i biaixos
- Etnocentrisme: sistema ideològic a través del qual l’individu analitza el món d’acord amb els paràmetres de la mateixa realitat.
- Masclisme: Actitud o manera de pensar de qui sosté que l’home és per naturalesa superior a la dona.
- Classisme: prejudici i discriminació basats en la pertinença o no a determinades classes socials. Implica nivells de discriminació o de judici sobre la persona per la seva pertinença a un nivell social determinat. Això sol donar-se des de dalt a baix.
- Adultocentrisme: hegemonia i relació social asimètrica entre persones adultes – que ostenten el poder i són el model de referència per a la visió del món- i altres persones (nenes, nens, adolescents, joves i gent gran).
- Sexisme: pràctiques i actituds que promouen el tracte diferenciat de les persones per raó del seu sexe biològic.
- Androcentrisme: visió del món que té com a centre o eix principal els homes, les seves activitats i els valors associats a la masculinitat com a paràmetre del que és humà.
- Eurocentrisme: Tendència a considerar Europa com a centre o protagonista de la història i la civilització humanes.
- Edadisme: estereotipificació i discriminació contra persones o col·lectius per motiu d’edat. El psiquiatre Robert Butler va encunyar el terme el 1968 per referir-se a la discriminació de la gent gran, basada en prejudicis i estereotips respecte a l’edat.
- Racisme: ideologia que defensa la superioritat d’una raça davant de les altres. Sentiment o comportament que consisteix a exacerbar el sentit racial d’un grup ètnic. Aquesta situació sol manifestar-se com a menyspreu d’un altre grup i suposa una forma de discriminació.
- Capacitisme: forma de discriminació o prejudici social contra les persones amb diversitat funcional.
- Heterocentrisme: suposició que tothom és heterosexual i que les persones heterosexuals són “normals” per naturalesa..
Tipus de poder
Poders que venen des de fora o externs: se’ns atorguen en virtut de la societat i el context en què vivim
Poder sociopolític: és força estàtic, i ve atorgat per unes circumstàncies que majoritàriament venen donades i que proporcionen una gran capacitat d’influència.
Té a veure amb aspectes com: la identitat de gènere, orientació sexual, la blanquitud / racialització, el nivell educatiu, l’edat, la classe socioeconòmica, l’estat de salut físic i mental, el sexe en néixer, el lloc de procedència…
Exemple: Així, algú que ha estat educat com a home, és vist com a tal i s’identifica com tal, en determinats contextos té més poder que una altra persona amb una altra identitat de gènere, per exemple, a l’espai públic se l’escolta més i a més pot tenir més facilitat per expressar-se, té més capacitat d’accés a llocs de lideratge, a les jerarquies, etc.
Poder posicional: rol que tenim dins una societat o una organització. Per exemple, el teu càrrec. Un altre exemple, la teva professió.
Poder informal: és com et veuen les altres persones. Potser no tens poder posicional però “saps moure’t”, posicionar-te. (Per exemple, qui sap estar en una festa, o sap fer xarxes)
Poder històric: derivat de la infància que hem tingut: si t’han volgut, recolzat, donat oportunitats…
Poder personal: està lligat al fet psicològic, el fet espiritual/transpersonal.
Està associat a la teva capacitat de tenir recursos i t’ajuda en el teu dia a dia, per trobar sentit a la vida, resoldre conflictes, autoconeixement, conèixer el teu cos, confiar en el futur, bregar amb la dificultat, resiliència, assumir les crítiques, saber equivocar-te… i tot això no els dona necessàriament els diners, ni la universitat. El més important és que es poden desenvolupar.
Reptes en relació amb un bon ús del poder que podem posar en pràctica des d’avui
- Ser més conscients, reconèixer els privilegis quan en tenim i fer-ne un ús ètic.
- Quan ho oblidem, poder reconèixer l’impacte i el dany a l’altra persona.
- Conrear el poder personal i empoderar-nos.
- Recordeu que, encara que hi hagi un poder extern que vingui determinat, no necessàriament hi hem d’estar d’acord. Per això és també molt rellevant poder qüestionar i canviar les creences del que està més i menys valorat, més o menys vist, tant en l’àmbit social, com en els nostres propis grups i organitzacions.
📢 Recursos extra sobre feminisme
- Eines per prevenir i erradicar l’assetjament a la feina (Curs Online)
- El Pla d’Igualtat a les empreses (Curs Online)
- Igualtat de gènere, diversitat i mercat de treball (Curs Online)
- Incorpora la perspectiva de gènere en el teu projecte – Aula Virtual
- La comunicació no sexista (Curs Online)
- Servei d’assessorament PER LA IGUALTAT I L’ORGANITZACIÓ DEL TEMPS