0 de 58 lliçons completades (0%)
Sortida del curs
Sostenibilitat

Plataformes digitals : Vies i models de negoci per a la sostenibilitat i exemples inspiradors

Això és una vista prèvia de la lliçó
Registra’t o inicia sessió per cursar aquesta lliçó.

Primera Part

Segona part

Descobrirem l’ABC de les plataformes digitals com a noves eines per a l’organització de l’activitat econòmica i social. Les possibilitats que aporten i els reptes, des de la regulació a la diversitat de models econòmics i la governança de les plataformes digitals. Quin és el model de negoci més adequat pel teu concepte?

També ens centrarem en l’exemple inspirador de la plataforma Som Mobilitat, cooperativa de consum sense ànim de lucre que treballa per a una mobilitat més sostenible a partir de la creació d’eines tecnològiques basades en l’economia col·laborativa perquè la seva comunitat de sòcies pugui compartir vehicles elèctrics.

Intervenen

Melissa Renau, doctoranda en economia de plataforma de Dimmons a través del projecte europeu  Platform Labour in Urban Spaces (PLUS), centrada en investigar com la innovació social i tecnològica pot contribuir a disminuir les desigualtats socioeconòmiques per millorar la flexibilitat i les condicions del lloc de treball de les treballadores de plataformes. Màster en Sociologia per la UB i llicenciatura d’Administració d’Empreses per la UPF, la seva tesi final de grau Social Blockchain Revolution va obtenir la primera posició als premis Aracoop (2017). LinkedIn | TwitterVera Vidal, doctoranda en cooperativisme de plataforma de Dimmons i col·laboradora en projectes com OuiShare Paris. Per la seva línia d’estudi centrada en Sharing Cities i Barcelona, és experta en plataformes com Som Mobilitat. Ha treballat a l’estudi Sharitories de OuiShare Paris, compartint pràctiques a ciutats de tota Europa, i ha estat coordinadora científica de la càtedra Global Cities (Saskia Sassen i Richard Sennett) a FMSH. Màster en Gestió per la Audencia School of Management i màster en Ciències Socials per l’EHESS.

Albert Cañigueral, connector OuiShare d’Espanya i Amèrica Llatina. Va fundar el blog ConsumoColaborativo l’any 2011 i ha estat considerat un dels referents de l’economia col·laborativa a l’àmbit estatal espanyol. Treballa com a divulgador i consultor en l’adaptació de les organitzacions a l’economia col·laborativa. És autor dels llibres “Vivir mejor con menos” (2014) i “El trabajo ya no es lo que era” (2020). LinkedIN | Twitter

Jordi Llonch Esteve, pilot de línia aèria i graduat en multimèdia, és el fundador del marketplace d’aprenentatge entre iguals Sharing Academy, un projecte amb multitud de reconeixements, entre ells el de “Millor aplicació del món” durant el Mobile World Congress 2016 a Barcelona. Es va introduir en l’escena de l’economia de plataformes el 2014, primer llançant el seu propi projecte i, posteriorment, ajudant a emprenedors, startups, empreses i corporacions com a cofundador, mentor, assessor i consultor. LinkedIN

Arnau Vilardell, cofundador i coordinador de Som Mobilitat, cooperativa de consum sense ànim de lucre que treballa per a una mobilitat més sostenible a partir de la creació d’eines tecnològiques basades en l’economia col·laborativa perquè la seva comunitat de sòcies pugui compartir vehicles elèctrics. És impulsor de la cooperativa de Segon Grau amb seu a Brussel·les The Mobility Factory per desenvolupar tecnologia per a carsharings elèctrics; de la Cooperativa Redmovilidad, primera xarxa de cooperatives de carsharing estatal; i d’e-plural, espai per impulsar comunitats energètiques amb mobilitat elèctrica compartida. LinkedIN

Acceleració econòmica I 

Arnau Vilardell, cofundador i coordinador de Som Mobilitat, cooperativa de consum sense ànim de lucre que treballa per a una mobilitat més sostenible a partir de la creació d’eines tecnològiques basades en l’economia col·laborativa perquè la seva comunitat de sòcies pugui compartir vehicles elèctrics. És impulsor de la cooperativa de Segon Grau amb seu a Brussel·les The Mobility Factory per desenvolupar tecnologia per a carsharings elèctrics; de la Cooperativa Redmovilidad, primera xarxa de cooperatives de carsharing estatal; i d’e-plural, espai per impulsar comunitats energètiques amb mobilitat elèctrica compartida.

Volen canviar una realitat que no els agrada. El transport en l’àmbit mundial emet el 50% de les emissions de CO₂ que és el principal agent del canvi climàtic. I, per tant, si no actuem en la mobilitat, ho tenim malament per poder resoldre el gran repte del segle XXI del canvi climàtic. 

També volen combatre la massificació de vehicles i la seva ocupació agressiva i excessiva de tots els carrers i places. 

Van començar amb un grup de persones, com tots els projectes cooperatius. Des del consum i tots junts, podem ser un agent de canvi. Prenen com a model l’experiència de SOM ENERGIA (https://www.somenergia.coop/) És una cooperativa que es basa en les persones i en els col·lectius que la integren. 

La constitució de l’entitat es fa a Mataró, a on hi havia una experiència de cooperativisme vinculat a la pesca. Missió: oferir productes i serveis. 

A la primera assemblea que van fer es plantegen uns reptes iun model. Han sigut molt fidels a això. El primer repte és “caminar”, hem de caminar més, anar més en bicicleta, utilitzar més el transport públic. Són les vies que pensem que són més eficients, més saludables, gasten menys energia.

Van començar a usar vehicles elèctrics per acompanyar aquest procés. El primer servei del qual ens dotem és aquest: si necessites un vehicle, que sigui elèctric i compartit. No cal tenir-lo en propietat. 

Així és com comencem a compartir vehicles, per tenir un altre model urbanístic, de ciutats a 5 KM per hora, que és la velocitat d’anar a peu, i si li sumes una mica més, ciutats de 10 KM per hora (bicicleta). Si camines fas ús del comerç de proximitat. Són actualment 2200 sòcies. 

Venen del moviment open-source, dels hackers, d’aquesta visió. Per un model que volen que sigui resilient, que ens està ajudant en moments com la crisi de la Covid-19, quan ens deixem de moure i d’alguna manera Som Mobilitat queda en stand-by. Però tenen un model tecnològic que els ha permès continuar treballant-hi, amb noves realitats. Per continuar donant serveis. 

Igual que volen poder fer servir un vehicle quan el necessitem, també volen saber d’on prové l’energia que alimenta les bateries del vehicle. 

A la cooperativa de consum hi ha diferents perfils d’usuaris: gent de diferents edats, nivells d’ús de tecnologia. Han mirat de fer una App que sigui òptima per tota mena d’usuaris. 

A les comunitats s’hi duu a terme la gestió d’un o més vehicles compartits. Per exemple, a la Universitat de Vic hi ha 4 vehicles. Totes les apps de carsharing volen ser presents a la gran ciutat (Barcelona) però nosaltres estem molt presents a les ciutats mitjanes, ara estem també fent comunitat a Tremp. Que entre tots puguem fer una xarxa territorial que surti de la gran àrea de Barcelona també ens posiciona i explica molt bé com es pot construir plataforma amb una lògica comunitària i cooperativa: no ens deixem ningú, mirem d’estar a tot arreu. 

 “Les motxilles tecnològiques millor compartides”, comenta l’Aranu. Per arribar al punt d’equilibri del mateix projecte. Gestió de socis, incidències… treballen amb el desenvolupament conjunt de mòduls d’Odoo que poden ser d’utilitat per les 3 cooperatives: Som Energia, Som Connexió i Som Mobilitat. Per treballar amb tot el tema dades, intel·ligència artificial… també caldrà aquesta col·laboració. 

Darrere l’App hi ha una eina de gestió potent: les dues eines que hi ha darrere l’App de Som Mobiltiat neixen de la col·laboració. Vam aconseguir un projecte tecnològic compartit. 

Quan vam començar a programar se’ns va ocórrer mirar a Internet altres experiències i vam trobar una única cooperativa que ja ho estava fent, ja tenia 8 vehicles elèctrics i tenia una App que li permetia compartir vehicles. Aquí vam establir una cooperació mitjançant una cooperativa de segon grau, que vam dotar d’un model de negoci, i

Estan creant una xarxa europea de cooperatives de Carsharing https://rescoop.eu/network/all/mobility

Estan paquetitzant informació de gestió i l’estan compartint en aquesta xarxa, que es diu Red Mobilidad, amb l’objectiu de: ser més cooperatives, compartir coneixement. Ara som 7 cooperatives en l’àmbit estatal, però esperem ser unes 17-18, per poder fer lobby i tenir veu i vot a la presa de decisions arreu de l’Estat. 

Acceleració econòmica 2 

Albert Cañigueral

Darrera de l’”economia col·laborativa” hi ha diferents idees. No és el mateix la Wikipedia, que és una Fundació, que Rbnb o glovo. És un terme que es va populartizar al 2010-2011 a partir del llibre “What’s mine is yours” (2010, Rachel Botsman). L’Albert va fer un llibre al 2014 que es titula “Vivir mejor con menos” que ja apuntava alguns dels reptes de l’economia col·laborativa. 

El 2016 en Tom Slee va publicar “What’s yours is mine” en contra de l’economia col·laborativa amb la idea que les plataformes el que fan és aprofitar-se de la gent per fer negoci. Jeremy Heimans: “El nou poder és la coordinació entre iguals”, Albert Cañigueral diu que això és el que perdurarà. 

Nova manera d’organitzar l’activitat econòmica: Managerial capitalism (que abans es feia de manera centralitzada) i Crowd-based capitalism (plataformes).

Diferència entre institució (hotel, línia d’autobusos) i plataforma (Airbnb, Blabla car). Aquest nivell de des-centralització i coordinació no era possible abans de l’existència de les plataformes. 

Pel volum de dades que arriben a moure aquestes plataformes, han pogut veure quines línies eren les més bones, com el BlaBla Bus. 

I un altre exemple és l’enciclopèdia Larousse (visió industrial), la usuària final és només consumidor/a comprador/a. En canvi, la wikipedia, anb un nivell clar de governança i amb donatius de la gent motiven a la gent per tal que hi participi. 

Les empreses tradicionals internalitzen tots els costos organitzatius, però les plataformes aconsegueixen externalitzar en bona part aquests costos. 

Economia de Plataforma: economia més sostenible –> Fer més amb menys. 

Rols intermedis en una plataforma d’usuaris i professionals. 

Tot i que té aquestes bandes positives, com es diu en Paul Virilio: “Qui ha inventat les plataformes, ha inventat els accidents de plataforma”. Cal minimitzar-los. Són més difícils per la velocitat i l’escala. 

La tecnologia no és neutral i l’orientarem o la desenvoluparem segons quins criteris estiguem tenint en compte.

Varietat de models d’intercanvi: Airbnb (Diners), House sharing (intercanvi), Couchsurfing (relacions socials). 

Propòsit de l’organització: Ànim de lucre (Uber, Blabla car),

JORDI LLONCH

Les plataformes són iniciatives a llarg termini (exemple de Som Mobilitat). L’adjectiu “col·laboratiu” no ho explica tan bé, sinó que parlem de “plataforma”, en anglès “marketplace”. 

Si voleu crear una plataforma sostenible, haureu d’obtenir una fórmula d’obtenir recursos financers. Tant si és un projecte amb ànim de lucre com un negoci, sigui el que sigui, el finançament l’heu de trobar dins de la mateixa comunitat. 

Si busqueu diners fora, es pot crear una falsa sensació d’èxit: préstecs, premis, capital risc, fons de finançament… són efímers. Cal descobrir com podeu ser sostenibles amb els propis membres de la plataforma. 

Amb l’experiència pròpia de fracassar muntant plataformes, i altres experiències, és que els creadors no són capaços de trobar un model escalable que pugui fer-ho sostenible a llarg termini, fent que la comunitat pateixi i la plataforma no aconsegueixi sobreviure. 

Models de sostenibilitat:

  • Comissió: el més popular. Atractiu per proveïdors. 
  • Subscripció: bona opció per plataformes on es genera un valor molt alt, però a més un usuari pot participar en moltes transaccions. Per exemple: intercanvi de cases, o cites. 
  • Freemium: recomanable en plataformes on la gent comparteix béns de baix valor de forma gratuïta. Se sol dir que un 20% dels usuaris pagaran per subvencionar l’altre 80% que fa servir el servei gratuït. 

Vols fer algun comentari sobre aquesta sessió?
Has trobat alguna cosa a faltar? Què t’ha semblat? Ens vols fer arribar un comentari?