0 de 58 lliçons completades (0%)
Sortida del curs
Feminisme

Ciberfeminismes

Això és una vista prèvia de la lliçó
Registra’t o inicia sessió per cursar aquesta lliçó.

Conceptes Claus

internet, xarxes socials, tecnologies, ciberfeminismes, tecnofeminisme, apropiació de les TRIC ((tecnologies + relació + informació + comunicació)), internet feminista, tecnocapitalisme cisheteropatriarcal i colonial, violències masclistes digitals.

  1. Situant el concepte de tecnologia / Societat digital 
  2. Els feminismes i les tecnologies 
  3. Els ciberfeminismes: orígens 
  4. Ciberfeminismes activistes

Tecnologia

Segons wikipedia la tecnologia és el conjunt de sabers que permeten fabricar objectes i modificar el medi ambient, incloent-hi plantes i animals, per a satisfer les necessitats i desitjos humans. És una paraula d’origen grec, τεχνολογος, formada per tekne (τεχνη, “art, tècnica o ofici”) i logos (λογος, “conjunt de sabers”). 

Segons Castells, la tecnologia no és un dispositiu aïllat, sinó la societat mateixa, reflex dels desitjos, anhels i necessitats de les persones i grups que intervenen en ella: 

  • No és un dispositiu autònom 
  • S’inscriu en la dinàmica dels processos socials 
  • El destí de les tecnologies és fruit de les relacions de força, l’organització productiva i els usos de les i els destinataris. 

Seguint a varixs autorxs i citant a Bonet, J 2021 

  • La tecnologia ocupa un lloc central en la nostra societat. La majoria d’interaccions socials es troben mitjançades tecnològicament. 
  • La societat humana se sosté amb elements no-humans. El fet social és el producte d’un entramat relacional que vincula diferents classes d’objectes. 
  • Tanmateix, la tecnologia és construïda en la interacció i participa de la nostra representació del món social. 
  • Problematització dels dualismes ontològics (humà-no humà; natural-artificial; social-tecnològic; binarisme de gènere…) 
  • Reconèixer l’agència no humana: els dispositius tenen agència i mai no són neutrals. La tecnologia és política. 
  • L’estudi d’un fenomen social ha de fer-se a partir del seu desplegament discursiu i material (semiòtic material). 
  • Epistemologia situada: el coneixement és generat en un context social, històric i contingent. Necessitat d’enunciar el punt de vista. 
  • Posicionament feminista – interseccional.

Tecnologia i política

La tecnologia no és neutra, té un valor polític i social 

La tecnologia mai no és neutra, en tant que fa possibles certes maneres de construir el món i elimina altres possibilitats. És per això, que pot dir-se que la tecnologia té un valor polític i social, en tant que contribueix a la construcció col·lectiva de la vida social. 

“En tota societat organitzada la tecnologia indueix un conjunt de conceptes, de models de relacions i de poders que modelen la nostra manera de viure i de pensar”

Nicolàs M.Sosa

Projectant una altra imatge de la tecnologia

Ampliar l’espectre de què és tecnològic a les tecnologies domèstiques, les tecnologies productives, tecnologies del sector educatiu, tecnologies de creació artística, tecnologies de la reproducció, etc. 

A les societats de la informació i el coneixement l’acció col·lectiva té com epicentre les TRICs (Castells, 2012)

Això ens permet afirmar, per una banda, l’ús de les xarxes com eines de participació polítiques, i per altra que les TRICs no són només un canal fonamental d’expressió dels moviments socials sinó a més un component rellevant per comprendre la seva configuració (Toret 2015). A més a més a les plataformes digitals es disputa la lluita per les narratives i la interpretació discursiva.

Governança i desenvolupament tecnològic impregnat de gènere

De manera sistèmica i estructural el desenvolupament de la societat digitals i les TRICs està ancorada en el sistema cisheteropatriarcal que genera desigualtats importants de gènere, en l’accés, els usos, en el disseny, en la capacitat d’incidència i participació, en la construcció dels relats (censura) i en la seva governança. Aliances amb el tecnocapitalisme colonial (GAFAM): expropiació de recursos, extracció de dades, algoritmes esbiaixats, beneficis econòmics, etc. 

Feminisme i tecnologies

Des dels anys setanta el feminisme qüestiona les relacions de les dones i les tecnologies 

Diversitat de concepcions i corrents 

  • Qüestionament del caràcter no neutral de la ciència i la tecnologia 
  • Monopoli dels homes o tecnologia inherentment patriarcal? 
  • Fatalisme vs. Optimisme de la Tecnofobia a la Tecnofilia 
  • La tecnologia és de domini masculí vs. feminització de la tecnologia – ampliant imaginari tecnològic 
Exclusió/ Inclusió Feminisme liberal Monopoli dels homes sobre la tecnologia Imatge: no qüestiona el model en si mateix Desigualtat d’accés i oportunitats a les institucions i carreres científiquesEstratègies d’Inclusió Socialització dels valors i aspiracions de les dones / Oportunitats i suports a les dones Descobrir a les dones excloses de la història 
Diferència de gènere/ Diferència sexual/ Feminisme radical Feminisme socialistaCrítica a la naturalesa genèrica de la mateixa tecnologia inherentment patriarcal. Accent en la diferència sexual Estratègia del canvi Redefinició de la tecnociència i les seves institucions. Pensar la tecnologia d’acord amb les cures i la sostenibilitat.
Diversitat/ Desconstrucció Postfeminisme Ciberfeminisme Tecnologia és un producte sociomaterial – una teranyina que combina artefactes, persones, org’s, significats culturals i coneixement. Tecnologia i gènere són mútuament constitutius.Estratègia de desplaçament Gènere i tecnologia són processos culturals que poden ser negociats i transformats. Desplaçar les jerarquies de gènere – Desconstrucció del discurs (on operen les relacions de poder). 

Orígens del ciberfeminisme 

  • Anys Noranta: expansió de les TIC / Tercera ona feminista (postfeminisme) 
  • TICs: noves oportunitats per les dones 
  • El Ciberfeminisme s’identifica tant amb estratègies polítiques com amb mètodes artístics 
  • Reten les relacions de poder jeràrquiques entre homes i dones a les TIC, exploren les relacions entre les dones i gèneres i les tecnologies digitals, investiguen com aquestes afecten les dones i com poden afectar-les potencialment i s’apunten a la creació de xarxes i a la conquista de nous espais, com el ciberespai a partir de noves formes de participació. 
  • Ciberfeminisme primera ona: ciberoptimisme 
  • Ciberfeminisme segona ona: perspectiva crítica de les tecnologies

Donna Haraway – Manifest cyborg 1983 

  • Informàtica, comunicacions i biotecnologies suposen noves fonts de poder per a les dones – noves formes de fer política feminista. 
  • Ciència com a procés social, pràctica semiòtic material/ “No veiem la realitat com és, sinó com són els nostres llenguatges. Aquests llenguatges són els nostres mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació són les nostres metàfores. Aquestes metàfores són el contingut de la nostra cultura” 
  • Coneixements situats (no universals) / Contingència i localització (les teories neixen i tenen sentit únicament en contextos locals específics de l’activitat pràctica). 
  • Amb la cibertecnologia les dones adquireixen el poder de transcendir el cos biològic i redefinir-se a si mateixes fora de les categories històriques de dona. 

VNS MATRIX – Manifest de la Zorra Mutante 1991 

  • Insolència i provocació com a armes d’intervenció política 
  • Ciberoptimisme: celebren la sort d’haver nascut dona a l’era digital “llepi’m el codi” Proclamen com a lema “el clítoris és una línia directa a la matriu” 
  • S’explora la construcció de nous marcs socials, identitaris i sexuals, desemmascarant els mites que poden allunyar a les dones dels dispositius d’alta tecnologia i reivindicant la seva apropiació per part de les dones. 

Sadie Plant 1997 Zeros i Uns 

  • Planteja la relació entre les dones i les màquines, “Uns” masculins i els seus oposats binaris els “zeros” femenins. La tecnologia diu, és femenina. 
  • És la visió més utòpica de totes, ja que considera que internet, amb la seva arquitectura de xarxes no linear és un espai idoni per a les dones, les “teixidores de xares”. 
  • Recupera la figura d’Ada Lovelace: telar de jacquard: reescriure la història. 

Old Boys Network 1997 

  • Col·lectiu de Mèdia artistes i teòriques 
  • 1a trobada Internacional Ciberfeminista (Documenta X a Kassel) que conclou amb l’antimanifest titulat “Les 100 antitesis del ciberfeminisme”. 
  • Reivindicaven la força de la ironia com arma d’intervenció política radical. «El ciberfeminisme no és una fragància, no és una pipa, no és un fake, no és genètic, no té només un llenguatge.». No és una única veritat, el Ciberfeminisme existeix únicament des de la pluralitat.” 
  • El medi és el missatge, el codi és el col·lectiu. 
  • Crea el teu propi ciberfeminisme, pot ajudar-te a trobar la veritat d’aquest. 

Critical Art Ensemble – SubRosa – Faith Wilding 

  • El Ciberfeminisme ha estat i serà sempre una actitud radicalment política: el subjecte que pensa és un subjecte socialment situat, que trasllada les seves condicions de vida (de dona, negra, bollera, sense papers…) a la seva interacció amb la màquina. La tecnologia és un producte social i mai és políticament neutre: ¿Qui pot creure que l’edat, la raça o el sexe no importen en el ciberespai? 
  • SubRosa / Cèdula reproduïble ciberfeminista que explora i critica els efectes de les interseccions de la nova informació i les biotecnologies en el cos, la vida i el treball de les dones. Fan visibles els efectes de les interconnexions de tecnologia, gènere i diferencia, feminisme i globalització, noves tecnologies biològiques i mediques i salut de les dones; i les condicions canviants de treball i reproducció per a les dones en el circuit integrat. 

Ciberfeminisme activista 

  • Resulta molt més polititzada i preocupada per les desigualtats i diferències entre dones i homes en l’accés, usos, contribucions i desenvolupament de les TRIC. 
  • Critica el model hegemònic (tecnològic) cisheteropatriarcal i lluita per transformar les relacions de gènere I tecnologia per una major justícia social. 
  • La seva pràctica es relaciona sobretot amb la de generar una internet feminista, promoure els drets digitals com a drets humans, la recerca d’autonomia (DIY), l’accés als recursos I l’empoderament de les dones i diversitats sexuals i de gènere, la creació de xarxes i espais feministes interseccionals, l’autodefensa feminista digital, etc. 
  • Construir una xarxa lliure, segura, descentralitzada i d’accés universal. Infraestructures feministes segures i sobirania tecnològica. 
  1. Esferes d’acció: ciberespai, institucions industrials i polítiques, educatives, de disseny, moviments socials i feministes, hacklabs, comunitats locals, etc. 
  2. Estratègies: subversió, immersió, parodia, ironia, humor, repetició, reflexió, creació, nous imaginaris i codis, canvis de rol, multiplicitat d’identitats, remix, anonimat, etc.
  3. Accions: investigació, formació, experimentació, intercanvi, visibilització de lluites, memòria col·lectiva, creació de xarxes, ciberacció i campanyes, autodefensa, codi obert, etc. 
  • 1995 A la IV Conferència Mundial de Dones a Pequín un grup de 40 dones de 24 països assegura formació i suport a 1.700 usuàries en TIC per a fer un seguiment en línia de la Conferència. Es reivindica l’ús de la comunicació per l’empoderament de les dones i l’exigència de la democratització dels medis. 
  • 1995 – 2010 Proliferen la creació de xarxes i espais ciberfeministes. A Itàlia porticodonne.org, al Canadà cybersolidaires.org, a l’Estat Espanyol mujeresenred.net, Espai de dones de Pangea, Ciberdona, donestech …, a França penelopes.org, a Europa de l’Est www.witt-project.net, a Àfrica Famafrique.org i a Amèrica Llatina Rima.org entre d’altres. 

2010 – actualitat. 

Ciberfeminisme social 

Educació → DDSSRR → Violències masclistes i de gènere → Conflictes armats → Participació, Interseccionalitats, cossos dissidents, etc. 

  • Accés i defensa dels drets digitals, crítica al tecnocapitalisme tecnològic, capacitació TRIC i tecnologies obertes i de programari lliure, crear i produir informació i coneixement, generar economies locals/ valoració de coneixements i experiències / Apropiació TRIC / disseny TRIC. 
  • Generació i difusió Informació / transmissió i intercanvi de coneixements salut i drets sexuals i reproductius/ impacte de les TRIC en els cossos i les vides. 
  • Autodefensa feminista digital, combat de les violències masclistes i de gènere, nous reptes de les violències masclistes digitals 
  • Intercanvi i visibilització de la situació de les dones/ identificació d’oportunitats d’intervenció estratègica en processos de resolució de conflictes (marxes virtuals, peticions, campanyes en línia, solidaritat, etc.) 
  • Creació de xarxes de grups feministes locals/transnacionals (local – global) 

Ciberfeminisme dels mitjans 

  • Informació i comunicació com eines de transformació social / dret a la informació i comunicació com a drets bàsic de les dones i qualsevol minoria/ Accés equitatiu de les dones i col·lectius/org’s feministes als mitjans digitals d’expressió pública (XXSS, mèdia, etc.). 
  • Participació i representació de les dones en la propietat/governança dels mitjans / censura i regulació de les opinions feministes / llibertat d’expressió / relats i narratives i representacions en els mitjans / imatge i discursos de les dones, diversitats sexuals i de gènere, de cossos, de persones racialitzades, etc. en els mitjans. 
  • Creació de mitjans de comunicació amb perspectiva feminista interseccional / Construir espais propis amb veu pròpia i presa de decisions pròpia: revistes digitals, ràdio, vídeo, canals de TV, reproducció en línia, blogs, xarxes socials, etc. 
  • Diversitat de perspectives, temàtiques, identitats de gènere, cossos, interseccionalitats, etc. 
  • Sistemes de publicació oberta, llicències lliures.

Ciberfeminisme artístic

Precursores: VNS Matrix/Sadie Plant / Old Boys Network /Riot Guirls 

  • Noves possibilitats de producció i distribució brindades per internet permeten la creació de xarxes autònomes independents de les estructures jeràrquiques pròpies de la institució-art. Remedios Zafra. 
  • Nous llenguatges de la xarxa (estructures horitzontals, rizomàtiques, fragmentades, hipertextuals) – Possibilitats d’acció subversiva sense precedents. 
  • Lluita contra les representacions hegemòniques. És possible construir identitat, sexualitat i gènere, sigui com sigui que ens imaginem a nosaltres mateixes. 
  • Política de la paròdia: “la força del que és paròdic radica, precisament, en convertir la pràctica de la repetició en una postura que ens doti de poder polític” J.Butler 
  • La força de la ironia : “A través del riure, la nostra ira es converteix en una arma d’alliberament” Manifesto of the Bad Girls. 

Ciberfeminisme tecnopolític 

Paraules claus: Sobirania tecnològica, hacktivisme, procomú, programari lliure, dades obertes, economia social i local, infraestructures segures, autogestió.

  • Programari lliure: ser actores claus del desenvolupament de les tecnologies comporta intrínsecament poder accedir, estudiar i modificar el codi rere el funcionament del programari. (Siguis o no programadora empodera entendre el llenguatge, el perquè i les seves limitacions. 4 llibertats. 
  • Ètica hacker feminista: compromís amb la idea de domini públic i el procomú. La relació amb la comunitat i la dimensió contracultural de la filosofia del programari/ cultura lliure i l’ètica hacker. 
  • Desenvolupament de les tecnologies centrades en les persones, els seus valors i les seves necessitats amb la finalitat no de lucre sinó d’innovació social. 
  • Inclusió digital, foment i protecció dels drets digitals. 
  • Disseny i desenvolupament d’eines pròpies tecnopolítiques: sistema de publicació oberta, xxss segures, ràdios i TV comunitàries, sistemes de publicació de dades obertes, servidors propis, etc.

Vols fer algun comentari sobre aquesta sessió?
Has trobat alguna cosa a faltar? Què t’ha semblat? Ens vols fer arribar un comentari?