DigiTeca

0 de 66 lliçons completades (0%)

Tecnologia

FLOSS i nous models de negoci i resultats

Això és una vista prèvia de la lliçó

Registra’t o inicia sessió per cursar aquesta lliçó.

Primera part

Segona part

Programari lliure? Què i per què?

FLOSS: Sota l’etiqueta FLOSS (Free Open Source Software) trobem una gran diversitat de solucions tecnològiques lliures i obertes que donen resposta a les necessitats de gestió i producció d’un projecte.

Procomuns: El procomú és un model econòmic que posa èmfasi en la gestió col·lectiva, comunitària o cooperativa d’un bé material o immaterial. En aquest model, es posa èmfasi en l’accés a les fonts i als recursos. Han de ser oberts i compartits, a fi de garantir l’interès general.

Programari Lliure: El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Model de negoci: La majoria de llicències del programari lliure admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment. En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament (programari gratuït) però sense codi no es considera lliure. El terme lliure es basa en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo. Els models de negoci basats en programari lliure normalment es dediquen a proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració o certificació.

Eines lliures de treball cooperatiu

Què són i per a què serveixen? Són programes per a la comunicació interna o externa d’una organització, de forma directa o comunitària. Alguns exemples són: Jitsi, Mattermost, Jami, Mastodon, BigBlueButton, Decidim.

Eines de compartició i accés als arxius

Què són i per a què serveixen? Són programes per compartir arxius de manera interna o externa a una organització, de forma directa o comunitària. Un bon exemple és: NextCloud

Eines de publicació

Què són i per a què serveixen? Eines per a publicar continguts a Internet, gestors de contingut, generació de continguts col·laboratius, espais de participació virtual. Alguns exemples: WordPress, Pad, MediaWiki, Moodle.

Eines d’edició de gràfics i continguts

Què són i per a què serveixen? Eines per editar continguts però directament des del núvol. Editors gràfics, d’imatges i presentacions. Alguns exemples: diagrams.net, slides.com, scrumblr.ca, penpot.app, datawrapper.de

Eines de gestió de projectes

Què són i per a què serveixen? Eines de gestió i planificació de projectes CRM, ERP. Alguns exemples: Odoo, Phabricator, OpenProject, Taiga.

Un projecte amb eines FLOSS

SomNúvol

  • Correu (Zimbra)
  • Oficina (NextCloud)
  • ERP/CRM (Dolibarr)
  • Videoconferències (BigBluebutton)
  • Àgora (Discourse)
  • Formularis (LimeSurvey)

Tutorials sobre les seves eines

Enllaços i recursos útils


Vols fer algun comentari sobre aquesta sessió?
Has trobat alguna cosa a faltar? Què t’ha semblat? Ens vols fer arribar un comentari?