0 de 58 lliçons completades (0%)
Sortida del curs
Sostenibilitat

Com mesurar el compromís social de les organitzacions i mesurar el valor social que generen

Això és una vista prèvia de la lliçó
Registra’t o inicia sessió per cursar aquesta lliçó.

CONCEPTES

Què és “Impacte Social”?

Són els canvis verificats als grups o comunitats afectades, així com de quina manera es produeixen aquests canvis: 

  • Efectes previstos, o no 
  • Negatius, o positius 
  • El temps, durada, d’aquesta “petjada”

Què és “Valor Social”?

Segons el SVI*, el valor social és la manera  de quantificar la importància relativa  d’aquells canvis a les vides de les persones  que no s’han reflectit en transaccions de  mercat o financeres. 

Què és “l’Avaluació d’impacte”? 

Les avaluacions d’impacte constitueixen un tipus  particular d’avaluació que pretenen respondre a  una pregunta específica de causa i efecte: Quin és el grau d’impacte (o efecte causal) d’una acció?

Una altra visió és: Quina és la diferència entre el que ha passat i el que  hagués passat sense la nostra acció?

Què és la “Mesura de l’impacte”?

Procés d’obtenció de dades dels canvis generats  (qualitatius i quantitatius) aplicant metodologies de mesura. Aquesta mesura ha de servir per: 

  • Interpretar les dades més enllà del mateix exercici de  mesura 
  • Integrar les diferents perspectives i grups d’interès • Ser útil per millorar la gestió del nostre impacte
  • Prendre decisions

Què és la “Gestió de l’impacte”? 

Enfocament adoptat per algunes organitzacions,  persones i entitats que han incorporat diferents  metodologies de mesura d’impacte a les seves  iniciatives de manera integrada al seu sistema de  gestió, processos i estratègies.  Ajuda a incrementar contínuament l’impacte  mitjançant l’anàlisi de les dades d’impacte  mesurades.

UNA MICA D’HISTÒRIA DE LA MESURA  D’IMPACTE SOCIAL

Inicis de la mesura d’impacte social. Fa més de vint anys es va començar a pensar i definir com mesurar l’impacte social, però, ara com ara, encara no hi ha un estàndard  metodològic que tothom utilitzi de manera generalitzada.

  • El 1994, 6 empreses del Regne Unit van crear el  London Benchmarking Group per la definició d’un  model de gestió i comunicació de les seves  iniciatives amb la “comunitat”. 
  • El 2014, la metodologia LBG va ser un dels  ingredients del model ONLBG, adaptació per  ONG’
  • El 2003, l’empresa minera Anglo American  va crear aquest model anomenat Socio Economic Assessment Toolbox. És una guia i un model d’avaluació  d’impactes aplicable a totes les etapes de  desenvolupament d’una mina. Identifica i  gestiona impactes socials i ambientals. Actualment s’ha adaptat a organitzacions  de qualsevol sector. Les seves fases són: 
    • Perfilar les activitats de la nostra organització i les comunitats  associades, i identificar les qüestions clau. 
    • Identificar i avaluar els impactes socials i econòmics, i compartir els  resultats de la valoració. 
    • Desenvolupar les respostes per gestionar els elements clau  identificats, inclosa la planificació de la seva realització. 
    • Reportar i informar dels resultats assolits.
  • 2007 – Balanç Social XES. A Catalunya, la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES)  va crear una eina per fer un càlcul del “balanç social” amb  la que avaluar l’impacte i rendir comptes d’organitzacions i  empreses de l’Economia Social i Solidària. Amb aquesta eina online s’avaluen: 
    • La democràcia interna 
    • Impacte ambiental 
    • Compromís amb la comunitat
  • 2009 – Impact Reporting & Investment Standards. Anomenada també amb l’acrònim IRIS+, creada pel Global Impact Investing Network (GIIN) és un sistema pensat pels inversos d’impacte  amb el qual mesurar, gestionar i millora el seu impacte. Fa una estructuració de la mesura per 5 dimensions: 
    • Què (es contribueix amb les accions) 
    • Qui (experiment l’efecte de les accions) 
    • Quant (de temps genera efectes) 
    • Contribució (en comparació a si no fem les accions) 
    • Risc (de les accions
  • 2009 – SROI. El Social Return on Investment (SROI) ja s’havia començat a definir als  anys 2000, però va ser el UK Cabinet Office qui va donar forma a un model  estandarditzat el 2009 i revisat el 2012. Basat en un sistema de 4 fases:
    • Establir l’abasta i identificació dels grups d’interès
    • Cartografia (Mapping) dels resultats
    • Evidenciar els resultats i donar-los un valor 
    • Establir l’impacte generat 
    • Calcular el SROI 
    • Reportar i publicar els resultats
  • 2015 – VSI. El 2015 es va formalitzar una metodologia per fer “comptabilitat social”  anomenada Valor Social Integrat. Creada per GEAccounting, una  associació nascuda a Euskadi que ha creat un mètode per fer un càlcul  en variables monetàries del valor social generat. Les dades provenen de 3 fonts: 
    • Valor econòmic de l’activitat 
    • Retorn a administracions públiques 
    • Valor Específic dels grups d’interès

IDEES FORÇA RESUM 

  • Dades, verificables i comparables. 
  • Identificar i conversar amb els grups d’interès és un element clau per  conèixer el nostre impacte. 
  • Són eines de millora, fer el càlcul no és un fi, sinó un mitjà per determinar  millores. 
  • La unitat de mesura és variable: a alguns són unitats monetàries i d’altres  són taxes o un mix de moltes. 
  • Han estat iniciades per grans agrupacions, d’empreses o entitats que  necessitaven “rendir comptes públics” del que feien. 
  • Són aplicades per entitats i organitzacions de tot el món, és un moviment (i  necessitat) internacional! 
  • Moltes d’aquestes metodologies ja s’han integrat o combinat amb els ODS.

VSI (VALOR SOCIAL INTEGRAT)

Característiques del VSI 

  • És un sistema estàndard de mesura, aplicable a qualsevol  organització o projecte. 
  • Fa una valoració objectiva i comparable. 
  • Mostra el valor generat per TOTS els grups d’interès. 
  • Ajuda en la identificació d’àrees de millora on definir noves accions  que generin un augment de l’impacte social.

3 elements clau: 

  • Model Polièdric Permet conèixer el valor generat total, però  també el generat per cada grup d’interès. Podem obtenir múltiples visions de l’impacte per determinar millores en grups d’interès clau per nosaltres que tinguin un impacte més baix de l’esperat.
  • Metodologia SPOLY: amb la que  determinem les fases  de la metodologia per  arribar a obtenir els càlculs
  • Estandardització de variables específiques i propis: 
    • Variables específiques: són variables amb les que  mesurem el valor social generat a certs grups  
    • d’interès (Exemple: Acompanyament i mentoria a  emprenedores) 
    • Proxy: són valors en unitat monetària que ens ajuden  a transformar els resultats de les variables específiques en valors econòmics (Exemple: 70€/h  per mentoria a emprenedores) 

Vols fer algun comentari sobre aquesta sessió?
Has trobat alguna cosa a faltar? Què t’ha semblat? Ens vols fer arribar un comentari?