0 de 58 lliçons completades (0%)
Sortida del curs
Feminisme

Masculinitats alternatives (III): EINES QUE HEM DE TENIR DINS LA NOSTRA ORGANITZACIÓ

Això és una vista prèvia de la lliçó
Registra’t o inicia sessió per cursar aquesta lliçó.

PLA D’IGUALTAT 

Els plans d’igualtat de les empreses i organitzacions són un conjunt ordenat de mesures, adoptades després de fer una diagnosi de situació, per assolir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i per eliminar la discriminació per raó de sexe. 

PROTOCOL PER A LA PREVENCIÓ I ABORDATGE DE L’ASSETJAMENT SEXUAL I PER RAÓ DE SEXE 

Totes les empreses, independentment de la seva dimensió, estan obligades a adoptar les mesures específiques per prevenir i donar resposta a les reclamacions d’assetjament sexual i per raó de sexe.

PASSOS A FER… 

DIAGNOSI 

És l’etapa crucial en el procés d’elaboració d’un pla d’igualtat. Una diagnosi completa i exhaustiva assegurarà l’efectivitat del pla d’acció i, per tant, l’erradicació de les desigualtats en l’empresa o organització. Aquest primer pas permet conèixer quina és la situació en igualtat d’oportunitats de dones i homes en l’organització. A partir dels resultats d’aquesta anàlisi es realitzarà el disseny del pla, que incidirà en els àmbits on la diagnosi hagi detectat desigualtats. 

PLA D’ACCIÓ 

Després d’haver obtingut una diagnosi clara de quina és la situació a l’organització en termes d’igualtat, el següent pas és establir els objectius i les línies estratègiques que tindrà el pla d’igualtat i que ens portarà allà on volem arribar i les actuacions que calen per arribar-hi. 

SEGUIMENT I AVALUACIÓ 

Les polítiques d’igualtat en el treball són, essencialment, un permanent ‘work in progress’ que necessita un examen constant i de flexibilitat per a reajustar-se als seus propis objectius i a les necessitats de l’organització. Aquest és el repte que enfronta l’eina de seguiment i avaluació de plans d’igualtat 

PROTOCOL ASSETJAMENT 

Un protocol per a la prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe, ha d’incloure: 

  • Les definicions i els exemples dels conceptes d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe; 
  • les persones de referència clarament identificades; 
  • les actuacions de prevenció de l’assetjament; 
  • el procediment d’actuació davant dels casos i, 
  • un model de denúncia. 

EIXOS D’INCIDÈNCIA 

  • Cultura organitzativa i estructura 
  • Participació i presa de decisions 
  • Malestars, cures i conflictes 
  • Repartiment de tasques 
  • Conciliació i corresponsabilitat 
  • Discriminació i assetjament 

CULTURA ORGANITZATIVA I ESTRUCTURA 

Estructura de les organitzacions: tots aquells procediments formals i informals de gestió de les relacions, la presa de decisions, la distribució de tasques i responsabilitats i els canals d’informació en el si d’una organització. 

Cultura de les organitzacions: conjunt de valors i símbols que s’activen, es negocien, transgredeixen… entre els diferents grups d’una organització.

Diagnosis:

  • Valors Androcèntrics 
  • Productivitat i burocràcia 
  • Poder jeràrquic 

Que podem fer els homes: 

  • Incorporar una perspectiva feminista 
  • Incloure el valor i l’ètica de les cures 
  • Revisar el tipus de lideratge de l’entitat 

RELACIÓ, CURA I CONFLICTE 

Mecanismes de gestió de conflictes: aquelles eines, dinàmiques o espais formals o informals d’abordatge dels malestars, dels conflictes, de les relacions i les persones involucrades. 

Ètica de la cura: va més enllà de la norma institucionalitzada i abstracta en què es basa l’ètica de la justícia, i incorpora una mirada contextual, immersa en els detalls de les situacions, persones, temps i espais, tot pivotant a voltant del concepte de «responsabilitat», sorgida de la consciència de formar part d’una xarxa de relacions d’interdependència.

Diagnosis:

  • Expressió d’emocions i malestars 
  • Temps i espais per a la resolució de conflictes 
  • Espais de relació i cohesió informal 

Que podem fer els homes: 

  • Ronda emocions 
  • Cercle d’homes 
  • Comunicació no violenta 
  • Comissions de cures 

PARTICIPACIÓ I PRESA DE DECISIONS 

Democràcia i presa de decisions: els models de participació defineixen les possibilitats d’accés a la informació i a la presa de decisions, i tenen efectes de gènere diferenciats. 

Relacions de poder: entenent el poder com una xarxa de relacions múltiples, les relacions de poder entre dones i homes es configuren mitjançant la construcció social de la identitat de gènere i de les pràctiques de dominació o submissió. Aquestes pràctiques, mitjançant diferents estratègies, s’insereixen o resisteixen en els cossos a través de la violència simbòlica, estructural i relacional.

Diagnosis:

  • Atenció a les diferents necessitats participatives 
  • Capacitat d’expressar totes les opinions lliurement 
  • Mecanismes de presa de decisions 

Que podem fer els homes: 

  • Democràcia profunda 
  • Establir rols 
  • Sortir dels models de participació androcèntrics

TASQUES I REPARTIMENT DEL TREBALL 

Distribució equitativa de les tasques: repartiment igualitari, quant a temps, benestar i valor social atribuït, de les diverses tasques per la sostenibilitat de la vida i el sosteniment de qualsevol organització o sistema. 

Treball de cura/reproductiu: sèrie d’activitats destinades a atendre la cura (pròpia, de la llar o la família) i a cobrir la gestió i el manteniment de les infraestructures per tenir-ne cura. Bona part d’aquest treball reproductiu no es remunera, és majoritàriament femení i no està inscrit dins la lògica mercantil. És un treball que no està reconegut com a tal per l’actual organització social.

Diagnosis:

  • Repartiment equitatiu de les tasques 
  • Valor que s’adjudica a les cures 

Que podem fer els homes: 

  • Responsabilitzar-se de les tasques de cures 
  • Donar valor a les tasques de cures i visibilitzar-les 

CONCILIACIÓ I CORRESPONSABILITAT 

Conciliació i corresponsabilitat: la conciliació és el terme que fem servir per parlar de l’organització dels temps de treball en relació amb els temps per a la vida familiar o domèstica i personal. Algunes teòriques han superat el concepte de conciliació substituint lo pel de corresponsabilitat. Amb aquest canvi, les tasques de cura deixen de ser problemes individuals o domèstics per passar a ser problemes socials, que han d’enfrontar-se en un marc igualitari i on totes les parts han d’assumir la seva part de responsabilitat social, tant els homes i les dones com les empreses i l’administració.

Diagnosis: 

  • Existeixen mesures de conciliació 
  • S’estableixen mesures particulars per a cada situació 
  • Quin és l’efecte de la conciliació en col·lectius determinats 

Que podem fer els homes:

  • Implicar-nos en el respecte i la implantació de mesures de conciliació 
  • Demanar la conciliació per tal de fer-nos càrrec de tasques de cures 
  • Revisar-nos els privilegis 

DISCRIMINACIÓ I ASSETJAMENT 

Discriminació: Actitud que comporta actituds i accions d’intolerància i rebuig cap a grups sencers de població que es perceben de manera homogènia, fet que desemboca en processos de marginació i exclusió social. La discriminació prové dels estereotips i dels prejudicis. Inclou des d’actituds molt subtils, aparentment inofensives, fins a l’assetjament continuat o la violència. 

Diagnosis: 

  • Existència de mecanismes de denúncia 
  • Existència de mecanismes de prevenció 
  • Existència de protocols d’actuació 

Que podem fer els homes: 

  • No ser violents ni assetjar 
  • Tolerància zero 
  • Fer-nos nostre els protocols

Vols fer algun comentari sobre aquesta sessió?
Has trobat alguna cosa a faltar? Què t’ha semblat? Ens vols fer arribar un comentari?