0 de 58 lliçons completades (0%)
Sortida del curs
Màrqueting i comunicació

Comunicació no sexista

Això és una vista prèvia de la lliçó
Registra’t o inicia sessió per cursar aquesta lliçó.

La nostra realitat

  • hetero/cis
  • patriarcal
  • xulo
  • capitalista
  • racisme
  • paternalisme
  • colonialisme
  • gordofòbia

La realitat a la nostra entitat

  • Teniu una política consensuada sobre el llenguatge que utilitzeu per a les comunicacions externes
  • Teniu una política consensuada sobre el llenguatge en lescomunicacions internes
  • No teniu línies consensuades però és un tema recurrent en les assemblees/espais de debat
  • És un tema que porten les dones, o alguna dona en concret, de lentitat (l’han impulsat, en volen debatre, etc.)

Què és la comunicació feminista? I inclusiva?

Què és la comunicació feminista?

  • El que no s’anomena no existeix
  • “Tenint en compte que el masclisme és universal i el gènere és una qüestió de molt poques llengües no crec que arribin al 15 per cent de les llengües del món les que tenen gènere- potser és que no hi ha cap relació” Carme Junyent
  • La inclusió no és sexi’ (atractiva)
  • “Inclusió de gènere, exclusió de classe” Brigitte Vasallo

Al Primer Festival de Comunicació Feminista es va intentar definir la comunicació feminista:

  • “Desactivar la naturalització del fenomen que nega les dones com a subjectes, amb els seus sabers i experteses” Marta Selva
  • “Fer comunicació feminista és una pràctica política que s’inscriu en l’art de la transformació. Per què? Perquè entenem el llenguatge com a part de la vida”. Flor Coll
  • “És sumar des del fet col·lectiu, tenir cura de la forma de produir. En definitiva, fer política.” Clara-Iris Ramos

Què és la comunicació inclusiva?

Feminismo es la radical defensa de la igualdad de derechos humanos (Patricia Simón).

llenguatge, imatges, relat, portaveus

1. El llenguatge

  • els políticament correctes: benvolguts/benvolgudes
  • els que no es mullen, els neutres: criatures
  • els punkies feministes: tot en femení plural
  • ús de la e i la i (en castellà ús de la “e” com a neutre “todes les compañeres”, en català “estimadis diputadis”)
  • els justos: tot en femení plural quan hi hagi + dones que homes
  • els modernos’: amb X
  • els antigots: amb @
  • a la francesa: ·e·s
  • sense vocal
  • la tendència: neutres + justos + crides en punkie

El llenguatge no sexista

Evitar l’ús genèric del masculí que invisibilitza les dones i reforça estereotips.

  • Ús de substantius genèrics, col·lectius o abstractes. Exemples: alumnat, el personal
  • Anteposar la paraula persona
  • Ometre o substituir l’article o el determinant. Exemple: professionals de la sanitat, no els professionals
  • En les comunicacions personals, sempre que es conegui la persona destinatària, cal adequar el text al sexe d’aquesta persona.

Desdoblar el terme, fent servir el femení i el masculí, alternant-ne l’ordre.

  • Nens i nenes / Nenes i nens
  • Nens/es
  • Els i les nenes

Altres construccions no sexistes

  • Substituir adjectius per substantius. Exemple: llista d’admissions en comptes de llista d’admesos.
  • Ometre el subjecte amb formes no personals o amb el pronom “és”. Exemple: cal omplir o s’ha d’omplir en lloc del sol·licitant ha d’omplir.
  • Modificar la fórmula “estar + adjectiu” per un substantiu no sexuat. Exemple: empadronament en lloc d’estar empadronat.
  • Fer ús de perífrasis. Exemple: us agraïm en lloc de molt agraïts.
  • Fer una utilització simètrica de noms i cognoms, professions i càrrecs i altres formes de cortesia quan es parla d’homes i de dones. Exemples: senyor Joan López i senyora Laura Puig.
  • Evitar fer ús d’aposicions que tenen com a nucli el terme dona’ seguit de les denominacions que n’indiquen la posició pública per marcar el sexe. En aquests casos, la identificació social o professional de la dona passa a un segon terme i és la seva condició sexual la que preval. El més adequat és utilitzar la forma femenina o l’article femení per a les professions i càrrecs. Exemple: les policies enlloc de les dones policies.

Llenguatge no LGTBIfòbic

  • Evitar confondre sexe assignat al naixement o “mandat de gènere”, orientació sexual (atracció afectiva, emocional, romàntica, sexual) amb identitat de gènere (sentiment de pertinença a un sexe o un altre independentment del biològic assignat al naixement)
  • i expressió de gènere (com expressa el que sent) Evitar la invisibilització de lesbianes i bisexuals amb l’expressió ‘comunitat homosexual’ o col·lectiu gai’. Es recomana parlar de lesbianes, gais i bisexuals (homes i dones) o de persones LGTBIQ+ per incloure també als transsexuals, transgèneres i els intersexuals, queers i en definitiva a tothom.
  • Usar el gènere sentit de la persona transsexual o transgènere per referir-se a ell/ella i no el sexe assignat al seu naixement.

Llenguatge no racista

Ètnia-procedència. Com els imaginaris racistes es construeixen i es perpetuen a través de la imatge i les representacions visuals, sigui cinema, arts plàstiques, publicitat o altres

mitjans.

Llenguatge per a col·lectius diversos

No hi ha receptes: sempre cal escoltar les necessitats de la persona a qui et refereixes i consensuar-ne els termes:

  • persones amb aspecte físic divers: gordes  
  • persones amb diversitat funcional / amb discapacitats  /persones sordes /cegues  
  • salut mental
  •  persones grans
  •  col·lectiu de treballadores sexuals

Els mecanismes que estem utilitzant per això que anomenem llenguatge de gènere són refinats perquè parteixen d’un debat vertical amb les institucions, no són fórmules decidides

comunitàriament o, quan sorgeixen així, les proposem com a solucions de nou universals. Al microcosmos dels bars de barri passen coses molt interessants a nivell d’acords de llenguatge, si és un llenguatge orgànic i articulat pel microcosmos mateix.

La construcció de classe passa per diverses línies, entre elles: qui i des d’on utilitzem aquests mecanismes. A més, la terminologia està augmentant de forma constant i trepidant, i això té una marca de classe. De nou, per com la creem, i per l’accessibilitat a aquesta terminologia.

El relat

Subjectes o objectes

  • Invisibilització: Dones com a subjecte de la notícia: 16% de política, 21% d’economia* Ídem persones migrades/grups migrants/diversitat funcional
  • Infravaloració: Dones i persones diverses no som expertes o només en rols de persona diversa
  • Estereotipació: Dones representades amb estereotips (mestressa de casa, pobre…) Persones diverses estereotipades (grasses menjant…)

Què fem?

  • Exigir paritat per accedir a participar en jornades, debats etc. (els homes també ho haurien d’exigir)
  • Als mitjans: evitar que només dones parlin de feminismes, plans d’igualtat, violència de gènere, però tampoc que en parlin només els homes
  • Persones amb diversitat funcional, gordes, negres, dones, persones amb diagnòstic de salut mental: que parlin de temes que no són aquests

Apropiació cultural i paternalisme

  • Fer visibles les aportacions de les dones i els col·lectius diversos en tots els àmbits.
  • Diversificar els rols associats a la masculinitat i la feminitat.
  • Trencar amb la naturalització de les dones com a víctimes.
  • Tractar la violència masclista com una violació dels drets humans.
  • Que es reflecteixin com a pròpies i desitjables per a tots els sexes qualitats com la tendresa, compassió, força, dinamisme, autoritat, seguretat, entre d’altres.
  • Que la nostra comunicació valori activitats vinculades a les cures i l’atenció a persones menors, malaltes o amb capacitats diferents.
  • No només valorar a qui cuida sinó també a la persona cuidada, amb un rol actiu.

Les imatges

  • Fotos/vídeos: qui surt, com surt, qui és protagonista, relacions entre les què hi surten
  • Icones: què i a qui representen?
  • Disseny gràfic ètic?

Si no surt a la foto, no existeix

Iones/il·lustracions 

  • Representar les persones en tota la seva diversitat i evitar caure en les construccions estereotipades i poc diverses
  • Presentar equilibri numèric entre homes i dones
  • Tenir cura dels tamanys de les persones (plans de les fotos, qui surt davant, etc)
  • Evitar la vinculació entre cos saludable i cànon estètic
  • Positivar la representació de les persones LGTBIQ+ en totes les comunicacions amb una imatge integral que no giri només al voltant de l’orientació sexual i la identitat de gènere
  • Il·lustrar comunicacions sobre lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals amb material gràfic adequat, evitant continguts morbosos o marginals que reforcen prejudicis socials i no representen al col·lectiu LGTBIQ+ en la seva totalitat

Accessibilitat 

Accessibilitat web, blogs i newsletters: en formats, però també en continguts

  • fotos amb Text descriptiu alt Atributo ALT o Text ALT
  • vídeos amb subtítols
  • mides de les lletres
  • colors dels textos i dels fons
  • arquitectura web senzilla, fàcilment navegable i ordenada
  • temps en què els continguts dinàmics estan a la pantalla etc

“No hem d’estudiar “els altres” per dissenyar materials comunicatius. Hem de ser

diversos qui els dissenyem. Són els mateixos col·lectius que saben com volen fer la

comunicació” Aral Balkan.


Vols fer algun comentari sobre aquesta sessió?
Has trobat alguna cosa a faltar? Què t’ha semblat? Ens vols fer arribar un comentari?