Mayo Fuster Morell i Ricard Espelt, investigadors a l’IN3, directora i coordinador de MatchImpulsa i Càtedra Barcelona UOC en economia digital
La pandèmia de la COVID-19 ha fet evident la rellevància de digitalitzar i plataformitzar empreses i organitzacions de l’economia en general i de l’economia social en particular. La transició cap a una economia de plataforma no és un fenomen nou, però la crisi causada per la pandèmia ha accelerat la seva difusió.
La recerca ens mostra que l’economia de plataforma té diferents caracteritzacions; de models realment col·laboratius, associats al cooperativisme de plataforma i al procomú, a noves formes extractives vinculades al capitalisme de plataforma. De la Wikipedia i Som Mobilitat a Uber i Airbnb. Així doncs, cal introduir una mirada holística vers l’economia de plataforma per entendre els diferents models, considerant aspectes com la governança, el model econòmic, les polítiques de dades i tecnològiques o els impactes i externalitats causades per l’activitat de la plataforma.
Al mateix temps, la investigació ens indica que l’economia de plataforma estaria generant desigualtats i violència de gènere. Des de dones que, contractades a través de plataformes digitals, han patit assetjaments en repartiment de menjar a domicili o realitzant serveis de taxi o a la llar, a assetjaments en plataformes de serveis en línia. Fins i tot, les plataformes cooperatives vinculades a l’economia social i que tenen una voluntat de considerar la perspectiva feminista, en la majoria de casos, no la introdueixen d’una forma transversal. És a dir, les desigualtats i la violència de gènere que es produeixen en tots els àmbits de la societat tenen la seva rèplica en la plataformització dels models de negoci.
Paral·lelament, observem que hi ha una gran quantitat de programes orientats a l’acceleració digital de projectes, però que el nombre dels programes associats a l’emprenedoria social és molt limitat i no n’hi ha cap que fomenti al mateix temps la capacitació, que tingui valors transformadors i feministes i que aporti finançament i instruments d’enxarxament (Taula 1).
En aquest context, el programa de recerca acció MatchImpulsa té per objectiu cobrir aquest buit, incorporant transversalment la perspectiva de gènere en el programa de plataformització d’empreses de l’economia social, des del disseny al desenvolupament i l’avaluació dels impactes.
En el disseny, MatchImpulsa integra la transversalitat de gènere en els tres subprogrames que incideixen en la plataformització de projectes a diferents nivells: MatchImpulsa +100 (capacitació), MatchImpulsa 20 (acceleració) i MatchImpulsa 10 (prototipatge). Les col·laboracions estratègiques reforcen la connexió amb col·laboradores de l’àmbit tecnològic (MatchTech); les col·laboracions amb entitats que treballen en la igualtat de gènere (MatchIgualtat) i l’accés als recursos que ofereix la universitat (MatchUniversitat). Al mateix temps, es reforcen tres ecosistemes estratègics de la ciutat de Barcelona: l’economia feminista (Digista), l’economia col·laborativa (BarCola) i el de l’agroecologia i l’alimentació sostenible (Agroecologia Digital).
En el seu desenvolupament, MatchImpulsa es realitza amb la participació de més de cent persones expertes en àmbits com l’enxarxament, l’acceleració econòmica, la incorporació de la perspectiva feminista, la capacitació en sobirania tecnològica o la incorporació d’habilitats interpersonals. La majoria d’aquestes d’aquestes formacions estan realitzades per dones: el 68,32% en el MatchImpulsa +100, el 78,5% en el MatchImpulsa 20 i el 84,3% en el MatchImpulsa 10. En relació amb la participació, el 66% de les 153 persones inscrites en el programa MatchImpulsa +100 son dones i el 3,9% no binàries; en el cas de MatchImpulsa 20 i de MatchImpulsa 10, el 66,6% de les persones que representen les organitzacions són dones. És a dir, el desenvolupament del programa es concreta des d’una perspectiva feminista i amb un alt nivell de participació de dones.
A l’hora d’estudiar l’impacte, com a programa de recerca acció, MatchImpulsa incorpora metodologies quantitatives i qualitatives. Les dades es recopilen a través d’un formulari, de l’observació web i d’una entrevista semiestructurada. Totes les persones que s’inscriuen en el programa MatchImpulsa completen un formulari que permet obtenir dades de caracterització general, com el gènere, el sector estratègic de l’economia social i solidària de pertinença o la localització. A través de l’observació web es recopila informació sobre l’ús d’Internet (web, xarxes socials, etcètera). També s’ha realitzat un anàlisi de xarxa, a través del programari Gephi, per mostrar l’estructura de les relacions entre els participants i les xarxes de pertinença. Així mateix, s’ha realitzat una entrevista semiestructurada als 27 projectes participants del programa MatchImpulsa 20 per obtenir informació sobre la governança, el model de negoci, la incorporació de la igualtat i la perspectiva de gènere, la intercooperació amb altres agents, l’estratègia de digitalització, les polítiques de coneixement i tecnològiques i les externalitats i els impactes, amb una especial referència a l’impacte causat per la pandèmia de la COVID-19.
Una primera avaluació de l’impacte del programa ens indica que les organitzacions participants de l’economia social tenen una caracterització molt plural, des d’entitats referents en l’àmbit del feminisme, com Ca la Dona, o l’economia social i solidària, com Suara, a entitats que actuen com a contrapunt en espais on el capitalisme de plataforma ha incidit especialment, com Les Mercedes o Mensakas, en l’àmbit de la missatgeria.
El primer anàlisi dels resultats mostra que la principal hipòtesi del programa es compleix: les organitzacions de l’economia social implementen algunes mesures per afavorir la igualtat de gènere en el seu procés de plataformització, però el seu abast és molt limitat. A tall d’exemple, només 13,85% de les entitats de MatchImpulsa 20 apliquen modalitats d’organització flexible del temps de treball addicionals a la llei; només el 13,08 % introdueixen mecanismes per garantir la comunicació de forma neutra i no sexista (13,08%) o només 13,08% utilitzen el instruments per facilitar la igualtat d’accés als mateixos llocs de treball (13,08%).
Al mateix temps, els resultats mostren una contraposició entre les col·laboracions amb empreses que treballen en la igualtat de gènere (MatchIgualtat) i les proveïdores de serveis tecnològics (MatchTech). Mentre que en el programa MatchIgualtat participen 17 organitzacions representades per dones en el 82,4% i per persones no binàries en el 5,9%, al programa MatchTech participen 24 organitzacions, representades per homes en el 66,7%. És a dir, es reforça la hipòtesi de la desigualtat de gènere segons l’àrea econòmica: la igualtat de gènere segueix sent promocionada per dones i persones no binàries i el sector tecnològic segueix sent masculinitzat, tot i l’esforç del programa per buscar proveïdores de serveis d’igualtat que fossin homes i serveis tecnològics que fossin dones.
En definitiva, els resultats de la recerca acció del programa d’acceleració digital MatchImpulsa ha de contribuir a incorporar la perspectiva feminista de forma transversal en la plataformització dels models de negoci de les organitzacions i empreses de l’economia social. Així mateix, l’anàlisi de l’impacte de MatchImpulsa ha de servir a les polítiques públiques d’economia de plataforma perquè contemplin la perspectiva de gènere en el seu disseny.
Referències:
Fuster Morell, M., Espelt, R., & Renau Cano, M. (2020). Sustainable Platform Economy: Connections with the Sustainable Development Goals. Sustainability. 12(18).
Grau-Sarabia, M., Fuster-Morell, M. (2021). Gender approaches in the study of the digital economy: a systematic literature review. Humanit Soc Sci Commun 8(201).
MatchImpulsa és un programa que es desenvolupa en el marc de la Càtedra Barcelona UOC en Economia Digital: Per una economia col·laborativa centrada en el benestar de les persones i el dret a la ciutat (Càtedra_Oberta), impulsada pel grup de recerca Dimmons, la Universitat Oberta de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.