Primera part
Segona part
Programari lliure? Què i per què?
FLOSS: Sota l’etiqueta FLOSS (Free Open Source Software) trobem una gran diversitat de solucions tecnològiques lliures i obertes que donen resposta a les necessitats de gestió i producció d’un projecte.
Procomuns: El procomú és un model econòmic que posa èmfasi en la gestió col·lectiva, comunitària o cooperativa d’un bé material o immaterial. En aquest model, es posa èmfasi en l’accés a les fonts i als recursos. Han de ser oberts i compartits, a fi de garantir l’interès general.
Programari Lliure: El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Model de negoci: La majoria de llicències del programari lliure admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment. En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament (programari gratuït) però sense codi no es considera lliure. El terme lliure es basa en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo. Els models de negoci basats en programari lliure normalment es dediquen a proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració o certificació.
Eines lliures de treball cooperatiu
Què són i per a què serveixen? Són programes per a la comunicació interna o externa d’una organització, de forma directa o comunitària. Alguns exemples són: Jitsi, Mattermost, Jami, Mastodon, BigBlueButton, Decidim.
Eines de compartició i accés als arxius
Què són i per a què serveixen? Són programes per compartir arxius de manera interna o externa a una organització, de forma directa o comunitària. Un bon exemple és: NextCloud
Eines de publicació
Què són i per a què serveixen? Eines per a publicar continguts a Internet, gestors de contingut, generació de continguts col·laboratius, espais de participació virtual. Alguns exemples: WordPress, Pad, MediaWiki, Moodle.
Eines d’edició de gràfics i continguts
Què són i per a què serveixen? Eines per editar continguts però directament des del núvol. Editors gràfics, d’imatges i presentacions. Alguns exemples: diagrams.net, slides.com, scrumblr.ca, penpot.app, datawrapper.de
Eines de gestió de projectes
Què són i per a què serveixen? Eines de gestió i planificació de projectes CRM, ERP. Alguns exemples: Odoo, Phabricator, OpenProject, Taiga.
Un projecte amb eines FLOSS
- Gestió de projectes (Phabricator)
- Oficina (NextCloud)
- Àgora (Discourse)
- Videoconferències (Meet.coop)
Enllaços i recursos útils
- https://xes.cat/repositori-eines-lliures
- https://floss.colectic.coop/eines-lliures-en-catal-per-teletreballar
- https://punttic.gencat.cat/article/eines-facilitar-la-nostra-vida-digital
- https://opensource.com/resources/projects-and-applications
📢 Recursos extra sobre tecnologia
- Buscadors de formacions en Barcelona Activa – cibernarium (formació TIC)
- Buscadors de formacions en Barcelona Activa – emprenedoria
- Buscadors de formacions en Barcelona Activa – empresa (Formació I programes per a empreses I persones treballadores autònomes)
- Eines lliures per organitzar i comunicar el teu projecte – Aula Virtual
- Kit Digital – Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital
- Servei d’assessorament en digitalització – BA empresa
- Servei d’assessorament per empreses d’ESS, especialitzat en digitalització